dimarts, 15 de setembre de 2009

UN ANY DE BASTONERS,UN SETEMBRE VIU 1a part

I mai més ben dit!! Un any de la nostra primera actuació i un final d’estiu ple de sortides,de celebracions i de lluites al carrer,però anirem a pams.


L’Agost va començar de la millor manera, el cap de setmana del 22 i 23 ens trucaren per anar a actuar a el Borriol, un municipi al costat de Castelló,a la Plana Alta del nostre sempre País València. Allà, una associació de joves la FAB... ja fa uns quants anys,com uns 12 que es dediquen a organitzar unes festes majors populars i alternatives que trenquen amb la dinàmica de festes majors de molts pobles i ciutats d’allà on la missa,els bous i el ball son el pa de cada dia ...i independents de la festa major oficial de Borriol.


Que vol dir això? Doncs que s’ho curren un munt! Concerts, xaranga, espais alliberats, cultura popular...amb el valor afegit de que organitzar diades d’aquest tipus al País Valencià no es gens fàcil, ni a nivell social ni polític.


La crònica comença a les 6 del matí a la benzinera ( la qual no volem anomenar el nom perquè odiem als seus amos), de la sortida sud de Berga, és a dir al Poste! I com que som així de xules, aquell dia teníem a disposició de Cop de Garrot una furgoneta de 9 places! (la qual no anomenarem el nom pel motiu d’abans),previ pagament,es clar,d’una quantitat important de dirhams... I doncs ja hi som tots, doncs avall!!


Hi ha dues coses importants a puntualitzar alhora de fer un recorregut llarg amb un vehicle:

La primera és omplir la panxa tant de menjar com de líquid: Tothom és susceptible de patir una baixada de sucre per no haver pres res, així que com a bons berguedans bastoners al cap de poc,encara al principat i més concretament a l’Anoia,ens aturàvem a fer un mos, que com ja us deveu imaginar el vi i els cigalons corrien a raudals!


La segona, els peatges, ACESA son uns lladres, s’ha d’acabar amb l’espoli que patim tots i totes al trobar-nos un peatge per l’Autopista, aquell dia estàvem obligats a agafar-la fins a Castelló, de la mateixa manera que varem fer el possible per colar-nos en tots els que varem poder (i van ser uns quants),utilitzant el truc d’enganxar-te en un cotxe a on s’ha de pagar amb targeta, animem a tots i totes a fer-ho cada cop que es pugui fer! ,recorda accelera!


Un cop matisat aquests dos punts tornem al relat, a les 12 del migdia arribàvem a el Borriol, i que dir! Calor,i més calor...moltíssim calor, al migdia allò era d’infern! Les activitats tot just començaven per aquella hora, no abans sense haver anat a fer un beure al arribar.


Allà ja ens van venir a recollir la gent de l’assemblea, ens van posar al dia de la situació que ells tenen allà, com pot ser que en els pobles petits i governi,i molts d’ells amb majoria absoluta els feixistes miserables del pp?? Quin mal més gran ens han fet al País Valencià!!


El primer acte del matí va ser un taller de malabars, en el qual molts dels nostres bastoners i bastoneres van poder posar en escena les seves dots i habilitats i delitar-nos a tots i totes amb les seves acrobàcies..amenitzat després per una actuació de circ força divertida de 2 pallassos, que per uns moments ens va transformar a tots i totes en nens de parvulari..sobretot quan una facció de cop de garrot va començar una guerra de globus d’aigua amb alguns dels membres assistents a l’espectacle!!!


En acabat tocava anar a dinar,diuen que la paella de Castelló no té res a veure amb la de més cap al sud..però realment ens varem quedar força satisfets, sobretot per l’ambienta’s que hi havia a la plaça on es dinava i l’ombreta que ens ali viava a estones de la calor.


Aviat tocava anar per feina , i un cop va arribar el músic i estàvem ja canviats es va preparar la xaranga, la qual anava encapçalada per nosaltres mateixes i una colla que anaven vestits amb uns cavallets, semblants als de la Patum! S’iniciava el cercavila popular!


Val a dir que el fet de que els cavallets ballessin una sola cançó va minimitzar el problema de que el músic tant sols sàpigues tocar 3 cançons de les nostres, tot i així, això per nosaltres no va ser un impediment ja que durant el recorregut de la cercavila, les cançons que no sabia el músic les interpretàvem nosaltres a pèl, es a dir com als assajos, cridant!


Un cop acabada la cercavila,a la vesprada com diuen allí, tocava agafar les maletes i anant fent camí, ja que encara hi havia unes quantes hores de viatge, encara que el Berguedà no era el nostre pròxim destí! Tocava anar al Garraf, i més concretament a Ribes on la nostra Sareta celebrava el seu aniversari al Ger!

Sense temps de despedir-nos dels Borriolencs i agafant algun que altre catxi, sortíem encara vestits de la Plana Alta per arribar a Ribes a fer-li un ball “sorpresa” a la Sara.


I dit hi fet, allà ens varem presentar per sorpresa de tots i totes! No va faltar que la gent s’animés i agafés bastons per ballar amb nosaltres sota el lema “Visca la Sara La Nostra Bastonera”, Per molts anys!!!! I nosaltres en breu ja havíem de marxar, l’endemà era dilluns i molts de nosaltres engreixem la panxa del patró.


Finalment i després d’un dia tant llarg, arribàvem a Berga a les 2 del matí, realitzats a més no poder ja que era la nostra primera sortida al País València, esperem que no la última, i perquè de passada també varem arribar a Ribes a la festa de la Sara.




Una abraçada a la gent de Borriol que s’ho va currar un munt!






Cop de Garrot, Visca la Terra, Mori el Mal Govern