ostre rebuig a continuar formant part d'un estat feixista i opressor, Visca la terra Amunt el poble sobirà!!
divendres, 11 de desembre del 2009
EL DIA 13 A BERGA DECIDIM
Els bastoners/ers de Berga també hi serem presents per aportar el nostre granet de sorra el dia de la consulta i animem a tothom a sortir al carrer a fer palès el n
ostre rebuig a continuar formant part d'un estat feixista i opressor, Visca la terra Amunt el poble sobirà!!
ostre rebuig a continuar formant part d'un estat feixista i opressor, Visca la terra Amunt el poble sobirà!!
diumenge, 6 de desembre del 2009
Visca Euskal Herria i visca Celrà
El dia 28 de novembre vem ser uns quants els afortunats i les afortunades que vem poder assistir a la festa d'agermanament amb Euskal Herria de la vil.la gironina de Celrà.
A les 10 del matí començava un dia farcit d'activitats amb un esmorzar fantàstic amb productes de la terra, catalana, i després d'una aurresku i un ball de la nostra colla per donar la benvinguda, va començar una exhibició de esports rurals bascos, després vem ballar nosaltres i llavors vem degustar un dinar amb prop de 300 solidaris/es a base de senglar estofat i amanida amenitzat per un cantautor, havent dinat va començar un festival folclòric amb tot el pavelló de la fàbrica de Celrà ballant.
Per la nit va haver-hi concertillo però una nutrida representació ratafiera de la colla van anar a passejar aquesta alegria que ens caracteritza per la capital del Gironès. Breument penjarem el video que un cop més no té desperdici, SALUT i VIDA BASTONERA!!!
A les 10 del matí començava un dia farcit d'activitats amb un esmorzar fantàstic amb productes de la terra, catalana, i després d'una aurresku i un ball de la nostra colla per donar la benvinguda, va començar una exhibició de esports rurals bascos, després vem ballar nosaltres i llavors vem degustar un dinar amb prop de 300 solidaris/es a base de senglar estofat i amanida amenitzat per un cantautor, havent dinat va començar un festival folclòric amb tot el pavelló de la fàbrica de Celrà ballant.
Per la nit va haver-hi concertillo però una nutrida representació ratafiera de la colla van anar a passejar aquesta alegria que ens caracteritza per la capital del Gironès. Breument penjarem el video que un cop més no té desperdici, SALUT i VIDA BASTONERA!!!
dimecres, 11 de novembre del 2009
350 anys d'ocupació 350 anys de resistència!!
I acabat de sortir del forn el nostre vídeo-reportatge del 8 de novembre a Perpinyà en els actes del final de correllengua 2009
Sem catalans, visca la terra, esborrem el tractat dels Pirineus !!!!
Sem catalans, visca la terra, esborrem el tractat dels Pirineus !!!!
dimarts, 10 de novembre del 2009
I com us haviem promès aquí teniu el video del Priorat... Ah! I aprofitem per demanar les disculpes més sentides a la gent que organitzava el Correllengua del Masnou, doncs no érem prou gent per causa mèdica, la grip A i indisposicions vàries, la grip A, que deu dir-se "A" d'Almansa, que a tots/es alcança, o sigui la grip porcina.
divendres, 6 de novembre del 2009
I el setembre mort i la tardor ens embriaga esporant els boscos dels Països Catalans
I aquest setembre molt millor que l'octubre pels tocats del bolet, va continuar a Estana (Cadí) amb una actuació memorable, el dia dotze, juntament amb els Filibusters, grup del Penedès indomable, amb la sempre participació activa dels nostres bastoners i bastoneres a la festa major i al primer concurs de cant improvitzat d'aquesta bella vil.la de les que es fan i es desfan...
Una o dues setmanes després repetirem a Gironella al Correllengua, on el convidat d'exepció va ser Sir Cep Ceretà, que va presenciar en primera fila per enveja de tothom, l'actuació en primera fila. Sempre hi som ben rebuts a Gironella, i a més aquest cop vem ballar a ritme d'acordió...ESPECTACULAR!!. I ja a l'octubre vem viatjar cap a migjorn per actuar a Falset i degustar el bon vi del Priorat estimat i inaugurar el local del CIP (Col.lectiu Independentista del Priorat). Properament penjarem el video que ja podeu disfrutar a youtubeeeeee escribint cop de garrot al Priorat. Per cert, va debutar un nou bastoner...nou...bé...Natxo..evaristo de Montblanc...l'altre Natxo ..., el regidor terrorista...un clàssic vaja, je! je!
Per cert, aqui us deixem un vídeo que ens hem trobat per internet, és de la marxa de torxes del passat 10 de Setembre, el dia del nostre aniversari, no està mal.....vist un any enrere, salut i cop de garrot a l'opressió espanyola!
Una o dues setmanes després repetirem a Gironella al Correllengua, on el convidat d'exepció va ser Sir Cep Ceretà, que va presenciar en primera fila per enveja de tothom, l'actuació en primera fila. Sempre hi som ben rebuts a Gironella, i a més aquest cop vem ballar a ritme d'acordió...ESPECTACULAR!!. I ja a l'octubre vem viatjar cap a migjorn per actuar a Falset i degustar el bon vi del Priorat estimat i inaugurar el local del CIP (Col.lectiu Independentista del Priorat). Properament penjarem el video que ja podeu disfrutar a youtubeeeeee escribint cop de garrot al Priorat. Per cert, va debutar un nou bastoner...nou...bé...Natxo..evaristo de Montblanc...l'altre Natxo ..., el regidor terrorista...un clàssic vaja, je! je!
Per cert, aqui us deixem un vídeo que ens hem trobat per internet, és de la marxa de torxes del passat 10 de Setembre, el dia del nostre aniversari, no està mal.....vist un any enrere, salut i cop de garrot a l'opressió espanyola!
divendres, 23 d’octubre del 2009
UN ANY DE BASTONERS, UN SETEMBRE VIU 2a part
Reprenent el fil conductor de la història durant el setembre varem tenir un parell més de sortides, aquest cop sí per la comarca. I es que ens van convidar a actuar a la festa major alternativa de Casserres, per cert poble agermanat per a molts de nosaltres, i també al Correllengua de Gironella, que es celebr
ava a l’espai de la font del balç, un lloc molt recomanable i que com tothom sap pertany a Casserres.
Us deixem amb un recull de fotos de Gironella i d’un vídeo de Casserres, les fotos son fetes pel nostre company Alex Moreno, que si continua captant imatges tant bones amb la seva càmera,ben aviat es convertirà en el nostre fotògraf oficial!! Per cert no us perdeu el seu blog de poesia http://www.deserthumit.blogspot.com/
ava a l’espai de la font del balç, un lloc molt recomanable i que com tothom sap pertany a Casserres.Us deixem amb un recull de fotos de Gironella i d’un vídeo de Casserres, les fotos son fetes pel nostre company Alex Moreno, que si continua captant imatges tant bones amb la seva càmera,ben aviat es convertirà en el nostre fotògraf oficial!! Per cert no us perdeu el seu blog de poesia http://www.deserthumit.blogspot.com/
dimarts, 15 de setembre del 2009
UN ANY DE BASTONERS,UN SETEMBRE VIU 1a part
I mai més ben dit!! Un any de la nostra primera actuació i un final d’estiu ple de sortides,de celebracions i de lluites al carrer,però anirem a pams.
L’Agost va començar de la millor manera, el cap de setmana del 22 i 23 ens trucaren per anar a actuar a el Borriol, un municipi al costat de Castelló,a la Plana Alta del nostre sempre País València. Allà, una associació de joves la FAB... ja fa uns quants anys,com uns 12 que es dediquen a organitzar unes festes majors populars i alternatives que trenquen amb la dinàmica de festes majors de molts pobles i ciutats d’allà on la missa,els bous i el ball son el pa de cada dia ...i independents de la festa major oficial de Borriol.
Que vol dir això? Doncs que s’ho curren un munt! Concerts, xaranga, espais alliberats, cultura popular...amb el valor afegit de que organitzar diades d’aquest tipus al País Valencià no es gens fàcil, ni a nivell social ni polític.
La crònica comença a les 6 del matí a la benzinera ( la qual no volem anomenar el nom perquè odiem als seus amos), de la sortida sud de Berga, és a dir al Poste! I com que som així de xules, aquell dia teníem a disposició de Cop de Garrot una furgoneta de 9 places! (la qual no anomenarem el nom pel motiu d’abans),previ pagament,es clar,d’una quantitat important de dirhams... I doncs ja hi som tots, doncs avall!!
Hi ha dues coses importants a puntualitzar alhora de fer un recorregut llarg amb un vehicle:
La primera és omplir la panxa tant de menjar com de líquid: Tothom és susceptible de patir una baixada de sucre per no haver pres res, així que com a bons berguedans bastoners al cap de poc,encara al principat i més concretament a l’Anoia,ens aturàvem a fer un mos, que com ja us deveu imaginar el vi i els cigalons corrien a raudals!
La segona, els peatges, ACESA son uns lladres, s’ha d’acabar amb l’espoli que patim tots i totes al trobar-nos un peatge per l’Autopista, aquell dia estàvem obligats a agafar-la fins a Castelló, de la mateixa manera que varem fer el possible per colar-nos en tots els que varem poder (i van ser uns quants),utilitzant el truc d’enganxar-te en un cotxe a on s’ha de pagar amb targeta, animem a tots i totes a fer-ho cada cop que es pugui fer! ,recorda accelera!
Un cop matisat aquests dos punts tornem al relat, a les 12 del migdia arribàvem a el Borriol, i que dir! Calor,i més calor...moltíssim calor, al migdia allò era d’infern! Les activitats tot just començaven per aquella hora, no abans sense haver anat a fer un beure al arribar.
Allà ja ens van venir a recollir la gent de l’assemblea, ens van posar al dia de la situació que ells tenen allà, com pot ser que en els pobles petits i governi,i molts d’ells amb majoria absoluta els feixistes miserables del pp?? Quin mal més gran ens han fet al País Valencià!!
El primer acte del matí va ser un taller de malabars, en el qual molts dels nostres bastoners i bastoneres van poder posar en escena les seves dots i habilitats i delitar-nos a tots i totes amb les seves acrobàcies..amenitzat després per una actuació de circ força divertida de 2 pallassos, que per uns moments ens va transformar a tots i totes en nens de parvulari..sobretot quan una facció de cop de garrot va començar una guerra de globus d’aigua amb alguns dels membres assistents a l’espectacle!!!
En acabat tocava anar a dinar,diuen que la paella de Castelló no té res a veure amb la de més cap al sud..però realment ens varem quedar força satisfets, sobretot per l’ambienta’s que hi havia a la plaça on es dinava i l’ombreta que ens ali viava a estones de la calor.
Aviat tocava anar per feina , i un cop va arribar el músic i estàvem ja canviats es va preparar la xaranga, la qual anava encapçalada per nosaltres mateixes i una colla que anaven vestits amb uns cavallets, semblants als de la Patum! S’iniciava el cercavila popular!
Val a dir que el fet de que els cavallets ballessin una sola cançó va minimitzar el problema de que el músic tant sols sàpigues tocar 3 cançons de les nostres, tot i així, això per nosaltres no va ser un impediment ja que durant el recorregut de la cercavila, les cançons que no sabia el músic les interpretàvem nosaltres a pèl, es a dir com als assajos, cridant!
Un cop acabada la cercavila,a la vesprada com diuen allí, tocava agafar les maletes i anant fent camí, ja que encara hi havia unes quantes hores de viatge, encara que el Berguedà no era el nostre pròxim destí! Tocava anar al Garraf, i més concretament a Ribes on la nostra Sareta celebrava el seu aniversari al Ger!
Sense temps de despedir-nos dels Borriolencs i agafant algun que altre catxi, sortíem encara vestits de la Plana Alta per arribar a Ribes a fer-li un ball “sorpresa” a la Sara.
I dit hi fet, allà ens varem presentar per sorpresa de tots i totes! No va faltar que la gent s’animés i agafés bastons per ballar amb nosaltres sota el lema “Visca la Sara La Nostra Bastonera”, Per molts anys!!!! I nosaltres en breu ja havíem de marxar, l’endemà era dilluns i molts de nosaltres engreixem la panxa del patró.
Finalment i després d’un dia tant llarg, arribàvem a Berga a les 2 del matí, realitzats a més no poder ja que era la nostra primera sortida al País València, esperem que no la última, i perquè de passada també varem arribar a Ribes a la festa de la Sara.
Una abraçada a la gent de Borriol que s’ho va currar un munt!
Cop de Garrot, Visca la Terra, Mori el Mal Govern
L’Agost va començar de la millor manera, el cap de setmana del 22 i 23 ens trucaren per anar a actuar a el Borriol, un municipi al costat de Castelló,a la Plana Alta del nostre sempre País València. Allà, una associació de joves la FAB... ja fa uns quants anys,com uns 12 que es dediquen a organitzar unes festes majors populars i alternatives que trenquen amb la dinàmica de festes majors de molts pobles i ciutats d’allà on la missa,els bous i el ball son el pa de cada dia ...i independents de la festa major oficial de Borriol.
Que vol dir això? Doncs que s’ho curren un munt! Concerts, xaranga, espais alliberats, cultura popular...amb el valor afegit de que organitzar diades d’aquest tipus al País Valencià no es gens fàcil, ni a nivell social ni polític.
La crònica comença a les 6 del matí a la benzinera ( la qual no volem anomenar el nom perquè odiem als seus amos), de la sortida sud de Berga, és a dir al Poste! I com que som així de xules, aquell dia teníem a disposició de Cop de Garrot una furgoneta de 9 places! (la qual no anomenarem el nom pel motiu d’abans),previ pagament,es clar,d’una quantitat important de dirhams... I doncs ja hi som tots, doncs avall!!
Hi ha dues coses importants a puntualitzar alhora de fer un recorregut llarg amb un vehicle:
La primera és omplir la panxa tant de menjar com de líquid: Tothom és susceptible de patir una baixada de sucre per no haver pres res, així que com a bons berguedans bastoners al cap de poc,encara al principat i més concretament a l’Anoia,ens aturàvem a fer un mos, que com ja us deveu imaginar el vi i els cigalons corrien a raudals!
La segona, els peatges, ACESA son uns lladres, s’ha d’acabar amb l’espoli que patim tots i totes al trobar-nos un peatge per l’Autopista, aquell dia estàvem obligats a agafar-la fins a Castelló, de la mateixa manera que varem fer el possible per colar-nos en tots els que varem poder (i van ser uns quants),utilitzant el truc d’enganxar-te en un cotxe a on s’ha de pagar amb targeta, animem a tots i totes a fer-ho cada cop que es pugui fer! ,recorda accelera!
Un cop matisat aquests dos punts tornem al relat, a les 12 del migdia arribàvem a el Borriol, i que dir! Calor,i més calor...moltíssim calor, al migdia allò era d’infern! Les activitats tot just començaven per aquella hora, no abans sense haver anat a fer un beure al arribar.
Allà ja ens van venir a recollir la gent de l’assemblea, ens van posar al dia de la situació que ells tenen allà, com pot ser que en els pobles petits i governi,i molts d’ells amb majoria absoluta els feixistes miserables del pp?? Quin mal més gran ens han fet al País Valencià!!
El primer acte del matí va ser un taller de malabars, en el qual molts dels nostres bastoners i bastoneres van poder posar en escena les seves dots i habilitats i delitar-nos a tots i totes amb les seves acrobàcies..amenitzat després per una actuació de circ força divertida de 2 pallassos, que per uns moments ens va transformar a tots i totes en nens de parvulari..sobretot quan una facció de cop de garrot va començar una guerra de globus d’aigua amb alguns dels membres assistents a l’espectacle!!!
En acabat tocava anar a dinar,diuen que la paella de Castelló no té res a veure amb la de més cap al sud..però realment ens varem quedar força satisfets, sobretot per l’ambienta’s que hi havia a la plaça on es dinava i l’ombreta que ens ali viava a estones de la calor.
Aviat tocava anar per feina , i un cop va arribar el músic i estàvem ja canviats es va preparar la xaranga, la qual anava encapçalada per nosaltres mateixes i una colla que anaven vestits amb uns cavallets, semblants als de la Patum! S’iniciava el cercavila popular!
Val a dir que el fet de que els cavallets ballessin una sola cançó va minimitzar el problema de que el músic tant sols sàpigues tocar 3 cançons de les nostres, tot i així, això per nosaltres no va ser un impediment ja que durant el recorregut de la cercavila, les cançons que no sabia el músic les interpretàvem nosaltres a pèl, es a dir com als assajos, cridant!
Un cop acabada la cercavila,a la vesprada com diuen allí, tocava agafar les maletes i anant fent camí, ja que encara hi havia unes quantes hores de viatge, encara que el Berguedà no era el nostre pròxim destí! Tocava anar al Garraf, i més concretament a Ribes on la nostra Sareta celebrava el seu aniversari al Ger!
Sense temps de despedir-nos dels Borriolencs i agafant algun que altre catxi, sortíem encara vestits de la Plana Alta per arribar a Ribes a fer-li un ball “sorpresa” a la Sara.
I dit hi fet, allà ens varem presentar per sorpresa de tots i totes! No va faltar que la gent s’animés i agafés bastons per ballar amb nosaltres sota el lema “Visca la Sara La Nostra Bastonera”, Per molts anys!!!! I nosaltres en breu ja havíem de marxar, l’endemà era dilluns i molts de nosaltres engreixem la panxa del patró.
Finalment i després d’un dia tant llarg, arribàvem a Berga a les 2 del matí, realitzats a més no poder ja que era la nostra primera sortida al País València, esperem que no la última, i perquè de passada també varem arribar a Ribes a la festa de la Sara.
Una abraçada a la gent de Borriol que s’ho va currar un munt!
Cop de Garrot, Visca la Terra, Mori el Mal Govern
dimarts, 28 de juliol del 2009
dimarts, 14 de juliol del 2009
EL QUE DIUEN DE NOSALTRES A LA PREMSA BERGUEDANA
Les pròximes actuacions dels bastoners de Berga “Cop de Garrot” al Berguedà, seran el dissabte 18 de juliol al Rebrot de Berga i el diumenge 26 de juliol a Olvan, en la festa major, amb l’intenció de poder recuperar un ball popular com és el Ball de Bastons i donar-lo a conèixer per tots els pobles i viles del Berguedà.Cop de Garrot es va formar a finals de juny del 2008, quan un grup de berguedans es va endinsar en les entranyes del folklore català, en plena comarca del Garraf. Allí van aprendre, en una jornada, balls populars, balls de gitanes, i sobretot el Ball de Bastons.Des d’aquell instant no van poder deixar de pensar en aquelles ancestrals dances que tant els van commoure, i es van posar a la feina per tal de crear una colla bastonera a Berga…i de pas recuperar una part oblidada de la cultura popular de la vila.Ensagen a la Terrassa de l’Ateneu Llibertari autodidàcticament. En Rafa Febrero els va deixar les claus del Centre Cívic per fer l’assaig general del seu primer debut, en la ja consolidada marxa de torxes celebrada a Berga el dia 10 de setembre d’aquell any.En seu afany de ser presents arreu de la terra, i implicats amb els moviments de resistència i transformació social que s’hi desenvolupen, la següent parada va ser a El Prat del Llobregat, en el marc de les festes alternatives i populars. Després d’aquesta, han seguit recorrent el territori dansant a cops de bastons, en llocs com Sant Andreu del Palomar, Perpinyà, el correllengua de La Pobla de Lillet i a Gironella (a la Font del Balç), Sallent, a la celebració dels 40 anys del naixement de l’independentisme revolucionari que es va fer al Pavelló Vell de Berga, a La Bisbal de l’Empordà, Garraf, Valls, al 14è aniversari de L’ateneu Llibertari del Berguedà, Santa Pau, Lleida, fins a la darrera actuació d’aquest passat 27 de juny, a l’Hostalet (Les Llosses, Ripollès). dimecres, 24 de juny del 2009
dilluns, 18 de maig del 2009
SALVEM EL ROSER, NO AL PARADOR!
Prop d’unes 500 persones es van aplegar en aquesta diada de mobilització per aturar el projecte de convertir el Roser, un edifici històric i símbol de la nostra terra, en un “Parador Nacional”. L’acte va ser un èxit i Cop de Garrot varem estar presents en aquesta magnífica jornada compartint ball amb Pla de l’Aigua, la bastonera de Sant Andreu, Picadits i Montserratins.
Aquí us posem un vídeo ballant l’Esquerrana amb els bastoners i bastoneres del Pla de l’Aigua.
I aquí un altre d'un breu resum dels millors moments, Cop de Garrot i Visca el Pla de l'Aigua!!!
ah! i l'esquerrana des de una altre perspectiva!,salut!
divendres, 8 de maig del 2009
divendres, 10 d’abril del 2009
TOTS/ES A L'EMPORDÀ
La Trobada de Cultura Popular i Tradicional és un acte promogut per Nacioen Mundua i organitzat per la Coordinadora d’Entitats de la Bisbal d’Empordà.
Nacioen Mundua és una associació d’Idiazabal, Euskal Herria, que aplega esbarts, músics i grups d'esports tradicionals bascos, que te com a objectiu visitar anualment altres nacions per a donar a conèixer la cultura popular basca i reivindicar el dret a l'autodeterminació.
Ens trobem a la Bisbal!!!!
dimarts, 31 de març del 2009
COP DE GARROT A SANTA PAU
Hi ha dues coses que Cop de Garrot sabem agraïr, un bon àpat i música tradicional. És de justícia reconèixer que els companys de Santa Pau ens van oferir grans dosis de les dues, i tot amanit amb un entorn incomparable i envoltats d'irreductibles garrotxins que resisteixen ara i sempre a l'invasor!
Els trabucaires de Sant Julià de Ramis van obrir la jornada, i tot seguit van aparèixer uns animalots llenyataires (els Buscarols) que tallaven troncs amb destral i també tiraven destrals a una diana. Aquests descendents d'Odín tenien uns braços amples co
m les dues cames d'un bastoner de tamany mitjà. A continuació vam ballar nosaltres, en un entorn, la plaça major, que era idíl.lic. És una sort que ballessim abans que la ratafia fes la seva aparició, així la gent del poble se'n va poder emportar una bona imatge dels bastoners del Berguedà (és una llàstima que després del dinar i d'haver begut la ratafia tornéssim a ballar, però no ens vam poder reprimir...)
Després d'un parlament d'en Pep Riera va començar un dinar que per si mateix mereix un paràgraf: calçots ecològics amb salsa romesco, tastet ( botifarra, a la Garrotxa), botifarra negra, hamburguesa de poltre del Ripollès, tortell, carquinyolis, coca de pinyons, vi ecològic rosat Resistència del Penedès, vi ecològic negre (varietat ull de llebre) Jovent, pa, aigua i RATAFIA.
La Ratafia també mereix un paràgraf, ja que estava boníssima, n'hi havia tanta com volíem, i va ser la culpable, en part, que tornéssim a ballar (l'altra part va ser l'alegria que ens va provocar que ens toqués una caixa d'ampolles de vi i un llibre al sorteig). I tant ens va agradar, que vam canviar els diners per la benzina que ens havien de donar per la ratafia...i no vam canviar l'ànima per ella perquè ningú no ens la volia canviar!
Per acabar la festa els Set de Folk van amenitzar la vetllada amb cançons tradicionals on varis bastoners van fer gala de les seves dots dansaires. Especial menció per en Lete (l'alpinista), campió de ball i de destil.lació corporal de ratafia, les imatges del video parlen per elles mateixes...
En fi, encantadíssims amb la Garrotxa i esperem tornar-hi aviat, i una salutació molt gran als organitzadors; tirar endavant aquest acte i aquest àpat per 400 comensals no és senzill!
Salut i visca la Garrotxa!!
Cop de Garrot als transgènics!!
Hi ha dues coses que Cop de Garrot sabem agraïr, un bon àpat i música tradicional. És de justícia reconèixer que els companys de Santa Pau ens van oferir grans dosis de les dues, i tot amanit amb un entorn incomparable i envoltats d'irreductibles garrotxins que resisteixen ara i sempre a l'invasor!
Els trabucaires de Sant Julià de Ramis van obrir la jornada, i tot seguit van aparèixer uns animalots llenyataires (els Buscarols) que tallaven troncs amb destral i també tiraven destrals a una diana. Aquests descendents d'Odín tenien uns braços amples co
m les dues cames d'un bastoner de tamany mitjà. A continuació vam ballar nosaltres, en un entorn, la plaça major, que era idíl.lic. És una sort que ballessim abans que la ratafia fes la seva aparició, així la gent del poble se'n va poder emportar una bona imatge dels bastoners del Berguedà (és una llàstima que després del dinar i d'haver begut la ratafia tornéssim a ballar, però no ens vam poder reprimir...)Després d'un parlament d'en Pep Riera va començar un dinar que per si mateix mereix un paràgraf: calçots ecològics amb salsa romesco, tastet ( botifarra, a la Garrotxa), botifarra negra, hamburguesa de poltre del Ripollès, tortell, carquinyolis, coca de pinyons, vi ecològic rosat Resistència del Penedès, vi ecològic negre (varietat ull de llebre) Jovent, pa, aigua i RATAFIA.
La Ratafia també mereix un paràgraf, ja que estava boníssima, n'hi havia tanta com volíem, i va ser la culpable, en part, que tornéssim a ballar (l'altra part va ser l'alegria que ens va provocar que ens toqués una caixa d'ampolles de vi i un llibre al sorteig). I tant ens va agradar, que vam canviar els diners per la benzina que ens havien de donar per la ratafia...i no vam canviar l'ànima per ella perquè ningú no ens la volia canviar!
Per acabar la festa els Set de Folk van amenitzar la vetllada amb cançons tradicionals on varis bastoners van fer gala de les seves dots dansaires. Especial menció per en Lete (l'alpinista), campió de ball i de destil.lació corporal de ratafia, les imatges del video parlen per elles mateixes...
En fi, encantadíssims amb la Garrotxa i esperem tornar-hi aviat, i una salutació molt gran als organitzadors; tirar endavant aquest acte i aquest àpat per 400 comensals no és senzill!
Salut i visca la Garrotxa!!
Cop de Garrot als transgènics!!
dilluns, 23 de març del 2009
diumenge, 22 de març del 2009
14è ANIVERSARI DE L'ATENEU LLIBERTARI DEL BERGUEDÀ
10 coses que van fer de la festa de l'Ateneu una gran festa:
1-Esport: a les 11 del matí es va realitzar el tradicional campionat de ping-pong. L'exercici és molt important i saludable!
2-Alimentació: A les 14h es va servir un bon dinar a base de crema de carbassó, tastet i txistorra, mongetes de Madriles (Mercat Municipal) i sardines i gambes de les peixeteres rebels la Nuri i la Fina (peixeteria Bueno, Mercat Municipal). Un menjar equilibrat i ric en fòsfor, que vam regar amb un bon vi del Priorat!
3-Debat: Es va realitzar una xerrada a la tarda (17h) amb en Karim de Vilanova i en Marcel de Vilafranca (membre del grup de suport a en David de la Fornal) parlant de casos repressius i un debat posterior sobre la crisi i la repressió política.
4-Percussió Senegalesa i Cop de Garrot: Per fer el passacarrers, comptàvem amb un grup de percussió senegalesa amb una ballarina, que van retronar pels carrers de Berga, i va fer ballar als i a les més llençades i menys tímides, i fins hi tot va fer que la gent sortís a mirar-ho als carrers tot i que jugava el Barça! (com ja sabeu, el fanatisme-religiós-culé fa pràcticament impossible aconseguir que la gent aparti els ulls d'un partit, però els frenètics ritmes senegalesos van triomfar sobre l'ídol futbolístic!) Els bastoners vam ballar a la Plaça Sant Joan, Sant Pere i Maragall, acompanyats a la gralla per en Marcel de Vilafranca (sí, sí, el mateix de la xerrada i el mateix que tocaria després amb els Filibusters...a aquest nano el vam amortitzar molt, i ell podrà dir que ha tocat amb els bastoners de Berga Cop de Garrot a la Plaça Cremada, on cada any succeeix aquesta meravella de les tradicions del nostre país anomenada Patum!) El lema del Passacarrers va ser QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!!
5-Pica-pica: Uns montaditos (o barquetes segons els filòlegs) i unes canyes o gots de vi per sopar i anar fent temps per les actuacions musicals...
6-Música tradicional: Els Filibusters van portar-nos un repertori de música tradicional que va fer ballar a tothom, fins hi tot els més punkies!! A destacar els balls rodons, sobretot el del porró de mistela, i sobretot el títol de millor dansaire creiem que el mereix un membre de Cop de Garrot, en David C., i si ho dubteu el reconeixereu vestit de blanc al vídeo de l'Ateneu. El grup va aconseguir també que el nivell etílic de la nit augmentés de manera considerable. Visca la mistela i el folklore!
7-Pogo del Organillo: Després de descobrir-lo en el nostre pas per Sant Andreu, no podíem permetre que la resta de gent de l'Ateneu i la gent que puja per l'aniversari no el coneguéssin, l'havíem de portar i així vam fer-ho, i tal i com ens imaginàvem va ser un èxit! De fet els sallentins i els vilafranquins el volen fitxar per les seves respectives vil.les. Només dir que un petit "organillo" quasi de joguina, en mans d'aquest monstre del punk, es converteix en una sòlida banda amb so dels 80's i ens presenta un repertori de clàssics satisfarà a grans i petits!
8-Kareoke Punk: Com cada any, tots tenim dret a ser estrelles del punk per un dia, o si més no per uns minuts, i aquí és on podem aconseguir-ho. Tothom que va voler va poder ser el cantant de la seva cançó de punk preferida, si us va agradar: monteu un grupillo o feu com el Pogo del Organillo!
9-Punxa-Disc: Què seria una festa a l'Ateneu sense en PD:Whatsda? Com no podia ser d'altra manera, el rei dels finals de festa, i punxa-discs resident de l'Ate va amenitazar el final de festa, una festa que continuaria el cap de setmana següent...
10-Vosaltres: Als que vàreu venir i a l'Ateneu per seguir aquí: Gràcies a tots!!
Aquí teniu un recull dels millors moments de l'aniversari
10 coses que van fer de la festa de l'Ateneu una gran festa:
1-Esport: a les 11 del matí es va realitzar el tradicional campionat de ping-pong. L'exercici és molt important i saludable!
2-Alimentació: A les 14h es va servir un bon dinar a base de crema de carbassó, tastet i txistorra, mongetes de Madriles (Mercat Municipal) i sardines i gambes de les peixeteres rebels la Nuri i la Fina (peixeteria Bueno, Mercat Municipal). Un menjar equilibrat i ric en fòsfor, que vam regar amb un bon vi del Priorat!
3-Debat: Es va realitzar una xerrada a la tarda (17h) amb en Karim de Vilanova i en Marcel de Vilafranca (membre del grup de suport a en David de la Fornal) parlant de casos repressius i un debat posterior sobre la crisi i la repressió política.
4-Percussió Senegalesa i Cop de Garrot: Per fer el passacarrers, comptàvem amb un grup de percussió senegalesa amb una ballarina, que van retronar pels carrers de Berga, i va fer ballar als i a les més llençades i menys tímides, i fins hi tot va fer que la gent sortís a mirar-ho als carrers tot i que jugava el Barça! (com ja sabeu, el fanatisme-religiós-culé fa pràcticament impossible aconseguir que la gent aparti els ulls d'un partit, però els frenètics ritmes senegalesos van triomfar sobre l'ídol futbolístic!) Els bastoners vam ballar a la Plaça Sant Joan, Sant Pere i Maragall, acompanyats a la gralla per en Marcel de Vilafranca (sí, sí, el mateix de la xerrada i el mateix que tocaria després amb els Filibusters...a aquest nano el vam amortitzar molt, i ell podrà dir que ha tocat amb els bastoners de Berga Cop de Garrot a la Plaça Cremada, on cada any succeeix aquesta meravella de les tradicions del nostre país anomenada Patum!) El lema del Passacarrers va ser QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!!
5-Pica-pica: Uns montaditos (o barquetes segons els filòlegs) i unes canyes o gots de vi per sopar i anar fent temps per les actuacions musicals...
6-Música tradicional: Els Filibusters van portar-nos un repertori de música tradicional que va fer ballar a tothom, fins hi tot els més punkies!! A destacar els balls rodons, sobretot el del porró de mistela, i sobretot el títol de millor dansaire creiem que el mereix un membre de Cop de Garrot, en David C., i si ho dubteu el reconeixereu vestit de blanc al vídeo de l'Ateneu. El grup va aconseguir també que el nivell etílic de la nit augmentés de manera considerable. Visca la mistela i el folklore!
7-Pogo del Organillo: Després de descobrir-lo en el nostre pas per Sant Andreu, no podíem permetre que la resta de gent de l'Ateneu i la gent que puja per l'aniversari no el coneguéssin, l'havíem de portar i així vam fer-ho, i tal i com ens imaginàvem va ser un èxit! De fet els sallentins i els vilafranquins el volen fitxar per les seves respectives vil.les. Només dir que un petit "organillo" quasi de joguina, en mans d'aquest monstre del punk, es converteix en una sòlida banda amb so dels 80's i ens presenta un repertori de clàssics satisfarà a grans i petits!
8-Kareoke Punk: Com cada any, tots tenim dret a ser estrelles del punk per un dia, o si més no per uns minuts, i aquí és on podem aconseguir-ho. Tothom que va voler va poder ser el cantant de la seva cançó de punk preferida, si us va agradar: monteu un grupillo o feu com el Pogo del Organillo!
9-Punxa-Disc: Què seria una festa a l'Ateneu sense en PD:Whatsda? Com no podia ser d'altra manera, el rei dels finals de festa, i punxa-discs resident de l'Ate va amenitazar el final de festa, una festa que continuaria el cap de setmana següent...
10-Vosaltres: Als que vàreu venir i a l'Ateneu per seguir aquí: Gràcies a tots!!
Aquí teniu un recull dels millors moments de l'aniversari
dimarts, 17 de febrer del 2009
DEFENSEM LES NOSTRES FESTES,DEFENSEM LA NOSTRA CULTURA!
Us deixem amb un petit tast de la mani en contra de la directriu de la U.E sobre la utilització de material pirotècnic en les nostres festes.
dimecres, 4 de febrer del 2009
LA BISBAL ES MOU De l'Empordà a l'Alt Camp,passant pel Garraf
Dissabte 24 de Gener:
Vista la nostra experiència fugim per potes a Valls, on un membre de Cop de Garrot s'ha infiltrat dins l'ac
te institucional de la calçotada, objectiu: penjar una bandera palestina co
m a suport a les víctimes d'un genocidi tolerat per gairebé tots els països d'aquest podrit i sanguinari món governat pel capitalisme. Ja de pas dir que va aconseguir menjar 110 calçots i va quedar penúltim al concurs, ara si el concurs hagués estat de porrons de vi hauria quedat dels tres primers. Visita al Casal independentista la Turba, on el mestre Cantimplora ens obsequià amb la seva gran prosa i cap a casa que ens ho mereixíem, no us sembla?
PD: Us animem a tothom a participar de la manifestació que es farà el dia 7 dissabte a Berga en contra de la directriu de la U.E que preten regular l'ús de material pirotècnic en les nostres festes populars, i que començarà a les 18:30 al Psg de la Indústria! En acabat Cop de Garrot ens anem al sempre estimat Ripollés(Campdevànol) a actuar, esteu tots i totes convidats!
Salut i Cop de Garrot al parlament europeu!
Cop de Garrot ens desplacem a la Bisbal per actuar en el marc d'unes jornades organitzades conjuntament per l'Ateneu Pakita i el Casal Estel Roig. Aquesta serà la primera de
les parades d'un cap de setmana que es presenta trepidant, i que inclou per alguns la festa major d'hivern de Ribes del Garraf i la calçotada de Valls.
les parades d'un cap de setmana que es presenta trepidant, i que inclou per alguns la festa major d'hivern de Ribes del Garraf i la calçotada de Valls.El viatge el vam empendre amb moltes ganes, ja que era la primera vegada que actuàvem a terres gironines, i així, plens de joia i amb la xirinol.la que ens caracteritza, vam entrar a l'Empordà, no sense abans haver hagut de fugir d'un peatge d'autopista on un dels nostres cotxes va 
haver de fugir per potes (no és just que per fer país i transmetre nostra cultura ens facin pagar peatges, que els pagui en Pujol!!!). La visió de les primeres ceràmiques bisbalenques va fer que l'alegria fos incontrolable, i ja ens coneixeu, cerveses pel poble, càntics pels carrers, fartanera a un restaurant que van tenir el detall de no cardar-nos al carrer (tot i que per culpa el Lete ho mereixíem) i, com sempre, odi a l'exlpotador.
haver de fugir per potes (no és just que per fer país i transmetre nostra cultura ens facin pagar peatges, que els pagui en Pujol!!!). La visió de les primeres ceràmiques bisbalenques va fer que l'alegria fos incontrolable, i ja ens coneixeu, cerveses pel poble, càntics pels carrers, fartanera a un restaurant que van tenir el detall de no cardar-nos al carrer (tot i que per culpa el Lete ho mereixíem) i, com sempre, odi a l'exlpotador. Una vegada ja estàvem aclimatats vam aprofitar per anar a conèixer els organitzadors de l'acte, el Casal Estel Roig i l'Ateneu Llibertari Pakita, dos espais situats l'un al costat 
de l'altre (en tots els sentits) on ens van acollir fraternalment. I tots junts vam anar a la plaça major del poble per començar el nostre repertori de balls p
er les places de la Bisbal. De moment només tenim 5 balls, l'últim dels quals debem als companys bastoners del Pla de la Boira (perdó, del Pla de l'Aigua).
de l'altre (en tots els sentits) on ens van acollir fraternalment. I tots junts vam anar a la plaça major del poble per començar el nostre repertori de balls p
er les places de la Bisbal. De moment només tenim 5 balls, l'últim dels quals debem als companys bastoners del Pla de la Boira (perdó, del Pla de l'Aigua). Vam realitzar cada ronda de balls com a mínim 5 vegades, això va produïr l'esgotament, dispnea i quasi lipotímia
, recuperada després d'un llarg procés d'esputs, d'un bastoner que quasi cau en acte heroic. Recordeu que el millor homenatge a un bastoner caigut és agafar els seus bastons i seguir ballant fins la victòria!! Cal remarcar la versió d'"Arroja la Bomba" davant l'església i les pastes que ens va regalar la fornera de can Graupera. També destacar el debut a Cop de Garrot d'un músic!! l'Enric d'Igualada, que tot i fumar va bufar sense parar la gralla, i que (no ho entenem) no va acabar fart de nosaltres, i això que és un amant del folklore... Merci nano!
, recuperada després d'un llarg procés d'esputs, d'un bastoner que quasi cau en acte heroic. Recordeu que el millor homenatge a un bastoner caigut és agafar els seus bastons i seguir ballant fins la victòria!! Cal remarcar la versió d'"Arroja la Bomba" davant l'església i les pastes que ens va regalar la fornera de can Graupera. També destacar el debut a Cop de Garrot d'un músic!! l'Enric d'Igualada, que tot i fumar va bufar sense parar la gralla, i que (no ho entenem) no va acabar fart de nosaltres, i això que és un amant del folklore... Merci nano!Després d'una de les actuacions més satisfactòries i esgotadores (l'endemà tots teníem agulletes) vam
assistir als actes que havien organitzat els companys de la Bisbal, no sense abans despedir-nos de part dels bastoners que tornaven a casa amb un "aneu amb molt de compte" (sembla que no ens van fer gaire cas, i que van emportar-se un bon ensurt tornant, la propera vegada feu-nos més cas!). Primer van fer la presentació del llibre "Més d'una dècada revolucionant el Barri" que presentaven els companys de l'Assemblea de Barri de Sants, amb una interessantíssima taula rodona sobre els moviments socials i la relació entre ells i diversos sectors de la societat, i sobretot de la relació entre els propis moviments socials. Els amics (a més de companys) de Sants ens van regalar als bastoners i als col.lectius organitzadors una ampolla de vi ecològic etiquetat amb el cartell de l'acte, on un estel roig i un negre es donen la mà. Després vam poder gaudir d'un magnífic sopar de tapes, sopa de ceba, paella i postres a l'ateneu llibertari. Com teníem pressa, ja que
ens esperaven a Ribes, no vam poder abraçar el cuiner, però quan tornem a l'Empordà (que hi tornarem!) la primera cosa que farem serà abraçar-lo!
assistir als actes que havien organitzat els companys de la Bisbal, no sense abans despedir-nos de part dels bastoners que tornaven a casa amb un "aneu amb molt de compte" (sembla que no ens van fer gaire cas, i que van emportar-se un bon ensurt tornant, la propera vegada feu-nos més cas!). Primer van fer la presentació del llibre "Més d'una dècada revolucionant el Barri" que presentaven els companys de l'Assemblea de Barri de Sants, amb una interessantíssima taula rodona sobre els moviments socials i la relació entre ells i diversos sectors de la societat, i sobretot de la relació entre els propis moviments socials. Els amics (a més de companys) de Sants ens van regalar als bastoners i als col.lectius organitzadors una ampolla de vi ecològic etiquetat amb el cartell de l'acte, on un estel roig i un negre es donen la mà. Després vam poder gaudir d'un magnífic sopar de tapes, sopa de ceba, paella i postres a l'ateneu llibertari. Com teníem pressa, ja que
ens esperaven a Ribes, no vam poder abraçar el cuiner, però quan tornem a l'Empordà (que hi tornarem!) la primera cosa que farem serà abraçar-lo!Eren quasi les 12 quan ens vam despedim, ens vam abraçar i vàrem prometre'ns que hi hauria una propera, això no quedaria així!!!...i cap al Garraf!. Com descriure l'ambient que hi havia al Ger de Ribes? Només dir-vos que era festa major d'hivern, amb el què això representa pels ribetans i ribetanes, que el grup que hi havia tocant va tocar tots els clàssics revolucionaris i que l'alegria que hi havia allí dins era l'autèntic esperit de la festa d'un poble viu, i no la merda que organitzen les institucions oficials. Allí al Ger va ocórrer un succés que va acabar amb catàstrofe: vam trobar a dos bastoners de Lleida, amb la mala sort que dormien al mateix lloc que no
saltres, concretament amb el Cristian. Resulta que (no en sabem els motius) a la matinada, ben torrats s'estiren a dormir amb el Cristian (que és cert que busca novia) i mentre un l'abraçava dormit, l'altre li vomitava dins de les bambes. És el menage a trois més surrealista que hem vist mai. Resultat:1- el Cristian dormint al sofà amb el Teti i la Clara (tortículis 5 dies), 2- el Cristian amb espardenyes tot el diumenge per Valls (encostipat 2 setmanes), 3- el Cristian amb un trauma amb les terres de Ponent, només sentir el nom de Lleida ja tremola (5 anys de tractament amb psicoanalistes i astròlegs) Per tant exigim als Bastoners del Pla de l'Aigua (perdó, de la Boira) les següents compensacions: 1-dignificació de la figura del Cristian i assumir les despeses mèdiques derivades de l'actuació de dos dels seus membres, 2- que el Miki i el Llorenç pugin a Montserrat amb cigrons secs dins dels mitjons, que seran l'única peça de roba que portaran, 3-que tot això sigui filmat i penjat a la web de la Coordinadora Bastonera de Catalunya i al youtube... Ja direu alguna cosa.
saltres, concretament amb el Cristian. Resulta que (no en sabem els motius) a la matinada, ben torrats s'estiren a dormir amb el Cristian (que és cert que busca novia) i mentre un l'abraçava dormit, l'altre li vomitava dins de les bambes. És el menage a trois més surrealista que hem vist mai. Resultat:1- el Cristian dormint al sofà amb el Teti i la Clara (tortículis 5 dies), 2- el Cristian amb espardenyes tot el diumenge per Valls (encostipat 2 setmanes), 3- el Cristian amb un trauma amb les terres de Ponent, només sentir el nom de Lleida ja tremola (5 anys de tractament amb psicoanalistes i astròlegs) Per tant exigim als Bastoners del Pla de l'Aigua (perdó, de la Boira) les següents compensacions: 1-dignificació de la figura del Cristian i assumir les despeses mèdiques derivades de l'actuació de dos dels seus membres, 2- que el Miki i el Llorenç pugin a Montserrat amb cigrons secs dins dels mitjons, que seran l'única peça de roba que portaran, 3-que tot això sigui filmat i penjat a la web de la Coordinadora Bastonera de Catalunya i al youtube... Ja direu alguna cosa.Vista la nostra experiència fugim per potes a Valls, on un membre de Cop de Garrot s'ha infiltrat dins l'ac
te institucional de la calçotada, objectiu: penjar una bandera palestina co
m a suport a les víctimes d'un genocidi tolerat per gairebé tots els països d'aquest podrit i sanguinari món governat pel capitalisme. Ja de pas dir que va aconseguir menjar 110 calçots i va quedar penúltim al concurs, ara si el concurs hagués estat de porrons de vi hauria quedat dels tres primers. Visita al Casal independentista la Turba, on el mestre Cantimplora ens obsequià amb la seva gran prosa i cap a casa que ens ho mereixíem, no us sembla?PD: Us animem a tothom a participar de la manifestació que es farà el dia 7 dissabte a Berga en contra de la directriu de la U.E que preten regular l'ús de material pirotècnic en les nostres festes populars, i que començarà a les 18:30 al Psg de la Indústria! En acabat Cop de Garrot ens anem al sempre estimat Ripollés(Campdevànol) a actuar, esteu tots i totes convidats!
Salut i Cop de Garrot al parlament europeu!
divendres, 2 de gener del 2009
AMB L'INDEPENDENTISME I AMB ELS PRESOS EN LLUITA
Actuació en l'acte de commemoració del 40è aniversari del naixement de l'independentisme revolucionari i en la manifestació en suport als presos en lluita
Hola companys, ara feia dies que no entràvem res al blog, però ja ens coneixeu, la paraula disciplina i puntualitat no són els termes que millor ens defineixen. Els nostres incondicionals us haureu preguntat què hem estat fent, i la veritat és que no ens havíem quedat parats, tot i que volíem uns dies de descans.
En primer lloc se'ns va demanar que amenitzéssim el concert que en el marc de la celebració dels 40 anys del naixement de l'independentisme revolucionari es va fer al Pavelló Vell de Berga el dia 6 de desembre. El concert va ser un èxit, unes 800 persones, tot i que no sabem si era per veure els Aramateix, els Skàndol públic o els fantàstics Cop de Garrot, tot i que una quarta via d'investigació (que va prenent posicions respecte les altres) diu que el 80% del públic del Pavelló estava allí per veure en acció a PD Whatsda, que pel què tenim entès és un punxa-discos de moda en ambients selectes. Seguirem investigant per donar-vos noves xifres que ens ajudin a entendre què va fer possible reunir tanta gent en ple pont de
la Constitució ("La Constitución española, cadena que aprieta, cadena que ahoga!"). Com no tenim fotos ni gravacions d'aquella ocasió, ens marcarem el farol de dir que va anar excepcionalment bé, i com les begudes de la terra van conferir una alegria especial a la vetllada, ningú no podrà afirmar el contrari, perquè ningú estava en condicions per recordar-ho clarament. Visca la terra i les seves begudes!!!!!!!!!
En quant a la segona actuació si que hi ha imatges, per tant jutgeu què tal vàrem ballar. Nosaltres estem molt satisfets. La jornada en qüestió va tenir lloc el 27 de desembre, i era una jornada de suport als presos polítics i als presos en lluita. A les 17h va tenir lloc a l'Ateneu Llibertari una xerrada a càrrec de Gorka, membre de diversos grups de suport a presos i les seves problemàtiques. Després de la xerrada, vam anar a la plaça St. Joan on començava la concentració en suport als presos. Hi havia molta gent, i vam anar alternant "la cirereta" i "arroja la bomba" amb la lectura de cartes de presos com Zigor Larredonda, Amadeu Caselles i Franki entre d'altres. La marxa de torxes va recórrer el carrer major fins la plaça Sant Pere on va acabar l'acte que un any més ens recorda que a les presons no hi ha nadal!!
Bé, ens despedim de moment, amb una abraçada molt forta a aquells presos que lluiten per acabar amb les injustícies d'aquesta societat, i a tota la gent que desde fora dels murs de les presons es segueix enfrontant a aquest sistema criminal anomenat capitalisme, que és la presó de tots nosaltres.
Hola companys, ara feia dies que no entràvem res al blog, però ja ens coneixeu, la paraula disciplina i puntualitat no són els termes que millor ens defineixen. Els nostres incondicionals us haureu preguntat què hem estat fent, i la veritat és que no ens havíem quedat parats, tot i que volíem uns dies de descans.
En primer lloc se'ns va demanar que amenitzéssim el concert que en el marc de la celebració dels 40 anys del naixement de l'independentisme revolucionari es va fer al Pavelló Vell de Berga el dia 6 de desembre. El concert va ser un èxit, unes 800 persones, tot i que no sabem si era per veure els Aramateix, els Skàndol públic o els fantàstics Cop de Garrot, tot i que una quarta via d'investigació (que va prenent posicions respecte les altres) diu que el 80% del públic del Pavelló estava allí per veure en acció a PD Whatsda, que pel què tenim entès és un punxa-discos de moda en ambients selectes. Seguirem investigant per donar-vos noves xifres que ens ajudin a entendre què va fer possible reunir tanta gent en ple pont de
la Constitució ("La Constitución española, cadena que aprieta, cadena que ahoga!"). Com no tenim fotos ni gravacions d'aquella ocasió, ens marcarem el farol de dir que va anar excepcionalment bé, i com les begudes de la terra van conferir una alegria especial a la vetllada, ningú no podrà afirmar el contrari, perquè ningú estava en condicions per recordar-ho clarament. Visca la terra i les seves begudes!!!!!!!!!En quant a la segona actuació si que hi ha imatges, per tant jutgeu què tal vàrem ballar. Nosaltres estem molt satisfets. La jornada en qüestió va tenir lloc el 27 de desembre, i era una jornada de suport als presos polítics i als presos en lluita. A les 17h va tenir lloc a l'Ateneu Llibertari una xerrada a càrrec de Gorka, membre de diversos grups de suport a presos i les seves problemàtiques. Després de la xerrada, vam anar a la plaça St. Joan on començava la concentració en suport als presos. Hi havia molta gent, i vam anar alternant "la cirereta" i "arroja la bomba" amb la lectura de cartes de presos com Zigor Larredonda, Amadeu Caselles i Franki entre d'altres. La marxa de torxes va recórrer el carrer major fins la plaça Sant Pere on va acabar l'acte que un any més ens recorda que a les presons no hi ha nadal!!
Bé, ens despedim de moment, amb una abraçada molt forta a aquells presos que lluiten per acabar amb les injustícies d'aquesta societat, i a tota la gent que desde fora dels murs de les presons es segueix enfrontant a aquest sistema criminal anomenat capitalisme, que és la presó de tots nosaltres.
Salut i Cop de Garrot al capitalisme!!!!!!!!!!
PD: el dia 24 de gener actuem a l'Ateneu de La Bisbal d'Empordà, amb una xerrada amb membres de la Directa. Us hi esperem!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
