dimecres, 15 d’octubre de 2008

ORÍGENS



Tot va començar durant l'últim cap de setmana de juny del 2008...quan un grup d'intrèpids berguedans es va endinsar en les entranyes del folklore català...en plena comarca del Garraf!

La nostra guia de Ribes ( ara madrina i dansaire de Cop de garrot ) ens va sotmetre a una intensissima jornada de balls populars,balls de gitanes, i sobretot el BALL DE BASTONS.

Des d'aquell instant no vam poder deixar de pensar en aquelles ancestrals dances que tant ens van conmoure, i tot i pertànyer a la Catalunya Vella, inclús carlina, ens vàrem posar a la feina per tal de crear una colla bastonera a Berga...i de pas recuperar una part oblidada de la cultura popular de la nostra vila.


Aquí teniu algunes imatges dels començaments i assajos. Som autodidàctes i bastant punkies i atrevides, esperem que els puristes del folklore bastoner no s'esgarrifin...


Això va per tots i totes vosaltres ( i en especial a la gent de Ribes )


Salut i visca la terra!


Cop de Garrot al patró!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Salut i força companys.
radio FALUYA (monistrol de montserrat).tant fa que siguin bastons,dimonis,grallers....
tandebo seguiu sempre amb aquesta empenta i amb aquesta implicacio i arrel,falten ateneus i sobren ajuntaments.
(colla de diables ELS TRONATS)
ni un pas enrera...

Anònim ha dit...

Hola bastonaires. Soc un bastoner reserva d´aquesta formidable colla. Fa 4 mesos que dura la broma garrotix. La veritat es que "mola" un pilot .Gracies a tota la gent que fa possible que aquest "tinglao" tiri endavant. A tota la gent que ens acull amb abraÇades i petons... Gracies COP DE GARROT

Anònim ha dit...

De Terra només n'hi ha una, de tradicions més d'una, i de gent molta.

Caminar endavant mirant enrere.
Una lluita de costums ben arrelades.

Aixeco el porró, llegeixo la Maria Mercè, escolto a l'Ovidi...
Això no és fruit de l'atzar, ni tampoc d’una nit al Liceu; son unes Vacances pagades que encara viatgen per algun racó d'un País tant petit, i d’un mon immens, que immòbil guaita com un petit gra de sorra remou un mar ple de sentiments: Els d’homes i dones que solc a solc, llauren el camí dels seus avantpassats.

Cop de Garrot, fa treure’m la barretina i torno a aixecar el porró a la salut de tothom el qui lluita i ha lluitat pel que és del poble no es converteixi només una recança sinó una realitat.


Salut, al boig de la cua i a tots plegats.

El Tiet.

Anònim ha dit...

De Terra només n'hi ha una, de tradicions més d'una, i de gent molta.

Caminar endavant mirant enrere.
Una lluita de costums ben arrelades.

Aixeco el porró, llegeixo la Maria Mercè, escolto a l'Ovidi...
Això no és fruit de l'atzar, ni tampoc d’una nit al Liceu; son unes Vacances pagades que encara viatgen per algun racó d'un País tant petit, i d’un mon immens, que immòbil guaita com un petit gra de sorra remou un mar ple de sentiments: Els d’homes i dones que solc a solc, llauren el camí dels seus avantpassats.

Cop de Garrot, fa treure’m la barretina i torno a aixecar el porró a la salut de tothom el qui lluita i ha lluitat pel que és del poble es converteixi només una recança sinó una realitat.


Salut, al boig de la cua i a tots plegats.

El Tiet.