dimecres, 12 de novembre de 2008

COP DE GARROT A LA CATALUNYA NORD ( CRÒNICA DE LA MORT D'UN TEIXÓ )



Divendres 7 de Novembre: Avui fa 249 anys de la firma del Tractat dels Pirineus, un acord entre l'Estat Francès i l'Estat Espanyol el qual escapçava la Catalunya Nord deixant els seus habitants sense el dret d'expresar-se en la seva llengua amb normalitat. Els angelets de la terra es van enfrontar a aquesta i altres injustícies i abusos senyorials sense treva. Dos segles i mig després Cop de Garrot decidim que hem de fer alguna cosa...hem d'anar a Perpinyà!!!




Dissabte 8 de novembre 10:00 a.m.: Quedem una part del grup ( per no aixecar sospites anem amb les faixes i els picarols amagats ), ens hem dividit en petits escamots, serà més fàcil aconseguir arribar al nostre objectiu ( el centre de control del jacobinisme-sarkozynià al territori ocupat de Perpinyà ) i despistar a l'enemic. El nostre grup, convençuts de que la revolució no es fa amb la panxa buida, ens anem primerament al Padró ( Avià ) i ingerim grans quantitats de pa amb tomàquet -que fa país- i una gamma variada d'embutits. Per fer-ho baixar es fa necessari buidar un porró, dels grans, de vi negre...sabem que la victòria no serà fàcil...


11:00 a.m.: El gran desplegament bastoner previst dins la primera fase d'aquesta nova sortida de Cop de Garrot ha començat, tot està en marxa. La primera acció la realitzem al passar pel Túnel -mal anomenat- del Cadí. Hem iniciat una campanya pro-pujada desorbitada del peatge, creiem que la crisi seria menor si la gent que hi passa pagués 50 euros per viatge ( únicament hauríen de pagar els habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona amb apartament a la Cerdanya, els altres estaríem exempts ). A més, volem tornar-li el nom que li correspon, Visca el Túnel del Moixeró!!!!!! Mort a Acesa!!!!!!



01:00 p.m.: Tenim molta set!!!! Parem a Prada de Conflent. Ens trobem un altre part de l'escamot bastoner berguedà ( també tenien set... ) Per no aixecar sospites sobre la nostra missió, anem a un bar que es diu Terra Nostra guarnit amb un mapa dels Països Catalans de 10x20 metres. Per acabar de passar inadvertits decidim abraçar al cambrer ( entranyable senyor gran que fuma pipa ) i cantar a cor que vols una versió de l'himne de J.M. Cantimplora d'"Això no és Espanya" ( allí titulada "Visca Catalunya ") Notem bones vibracions, la cervesa baixa com aigua, el Canigó nevat ens observa... Se'ns fa tard, hem de seguir cap a Perpinyà. Petó a terra, més abraçades al cambrer i marxem.


03:30 p.m.: Arribem a la plaça Catalunya de Perpinyà, aquí no hi ha Corte Inglès, peró si que hi ha FNAC. Trobada emotiva amb els bastoners i bastoneres del Pla de l'Aigua, i amb els músics que ens acompanyaran en una diada tant nostrada. La marxa per la capital del Rosselló resulta emotiva, anem alternant balls amb la gent de Lleida precedits per una estelada immensa, i amb tot el jovent revolucionari assistent darrera. Amb nosaltres també hi havia entranyables catalans del Nord ( "Sem catalans, no perdem el Nord" ), nens de l'escola Bressola que amb els seus cants alegraven els interludis bastoners, castellers i trabucaires ( al final de la manifestació hi ha inclús una manada de gossos racistes que ens segueixen ). Ens permetem el luxe d'efectuar un ball davant mateix de la Prefactura dels Gendarmes i això ens permet realitzar dues observacions: 1) Els gendarmes són tan lletjos com els mossos; i 2) no entenen ni un borrall de català, els hi és igual si els hi dius que són uns torturadors com si els hi dius que duen una bota mal cordada... Feixistes a les ordres de Sarkozy... No ens deixem intimidar i seguim fins al Castellet, on acaba aquesta manifestació. Sentim una immensa alegria de poder-nos posar mitjons i calçat modern ( les set vetes no semblen molt pràctiques per l'hivern pre-pirinenc...)











07:00 p.m.: Quedem amb els bastoners de Lleida a les 08:00 p.m. per anar junts al concert amb la marxa de torxes. Anem a sopar a un libanès. Shawarma i vi.



08:45 p.m.: Arribem a la cita ( només 45 min. tard ), no ens espera ningú. Els bastoners de Lleida també han fet tard. Els bastoners de nova fornada som així...



09:00 p.m.: Comença el concert, música tradicional, ska, aigua de València i pomada. A bodes ens conviden... Tota la nit ballant, estrenyent llaços amb el nord i ruixant els lleidatans amb begudes d'alta graduació. Ells s'hi tornen. Acabem agermanant-nos...canviarem els cartells de l'entrada de Berga i on posa agermanada amb Tarascon ho canviarem per Pla de l'Aigua.


Diumenge 9 de novembre 02:00 a.m.: Intenten fer-nos fora del concert amb l'excusa que els grups s'han acabat. No ens importa, sabem que queda ratafia


02:30 a.m.: Aconsegueixen fer-nos fora. Maledicció! Tornem a casa.





03:30 a.m.: Atropellem un teixó en un lloc indeterminat de la Cerdanya. Trinxem el paraxocs i el faro anti-boira del cotxe del Lete. No parem a agafar-lo tot i que ben cuinat diuen que és exquisit.





03:50 a.m.: Perdem el faro anti-boira al Túnel del Moixeró. Creiem que és una llauna de cervesa ( potser l'estava bevent el teixó ) i seguim fins a Berga.




04:30 a.m.: Últim got al Cau. Últim? ...qui ha dit últim?.........

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ho pagareu, el próxim cop que pugeu us esperarem amb els mossos, la gendarmeria i les camarades mofetes del nostre bosc,tremoleu Cop de Garrot, la venjança teixonera ja esta servida jajaja!!!

Anònim ha dit...

brillant crònica... lo toixó atropellat va patir les conseqüències de l'excès de ratafia dels bergadans... i sort que la meitat del beure el vau destinar al reg per asperció dels lleidatans... ens ompla d'orgull el nou agermanament, per a fer-ho més intens ja podem començar a copiar balls els uns als altres hi els estrem tan a Berga com a Lleida. Ja se sent com ressona creuant el país un nou cantic que diu: cop de garrot i visca el pla de l'aigua!!

pd. per cert, sou els primers bastoners amb motxilla dels PPCC hahahaha