LA BISBAL ES MOU De l'Empordà a l'Alt Camp,passant pel Garraf

Dissabte 24 de Gener:

Cop de Garrot ens desplacem a la Bisbal per actuar en el marc d'unes jornades organitzades conjuntament per l'Ateneu Pakita i el Casal Estel Roig. Aquesta serà la primera de les parades d'un cap de setmana que es presenta trepidant, i que inclou per alguns la festa major d'hivern de Ribes del Garraf i la calçotada de Valls.

El viatge el vam empendre amb moltes ganes, ja que era la primera vegada que actuàvem a terres gironines, i així, plens de joia i amb la xirinol.la que ens caracteritza, vam entrar a l'Empordà, no sense abans haver hagut de fugir d'un peatge d'autopista on un dels nostres cotxes va haver de fugir per potes (no és just que per fer país i transmetre nostra cultura ens facin pagar peatges, que els pagui en Pujol!!!). La visió de les primeres ceràmiques bisbalenques va fer que l'alegria fos incontrolable, i ja ens coneixeu, cerveses pel poble, càntics pels carrers, fartanera a un restaurant que van tenir el detall de no cardar-nos al carrer (tot i que per culpa el Lete ho mereixíem) i, com sempre, odi a l'exlpotador.

Una vegada ja estàvem aclimatats vam aprofitar per anar a conèixer els organitzadors de l'acte, el Casal Estel Roig i l'Ateneu Llibertari Pakita, dos espais situats l'un al costat de l'altre (en tots els sentits) on ens van acollir fraternalment. I tots junts vam anar a la plaça major del poble per començar el nostre repertori de balls per les places de la Bisbal. De moment només tenim 5 balls, l'últim dels quals debem als companys bastoners del Pla de la Boira (perdó, del Pla de l'Aigua).

Vam realitzar cada ronda de balls com a mínim 5 vegades, això va produïr l'esgotament, dispnea i quasi lipotímia, recuperada després d'un llarg procés d'esputs, d'un bastoner que quasi cau en acte heroic. Recordeu que el millor homenatge a un bastoner caigut és agafar els seus bastons i seguir ballant fins la victòria!! Cal remarcar la versió d'"Arroja la Bomba" davant l'església i les pastes que ens va regalar la fornera de can Graupera. També destacar el debut a Cop de Garrot d'un músic!! l'Enric d'Igualada, que tot i fumar va bufar sense parar la gralla, i que (no ho entenem) no va acabar fart de nosaltres, i això que és un amant del folklore... Merci nano!

Després d'una de les actuacions més satisfactòries i esgotadores (l'endemà tots teníem agulletes) vam assistir als actes que havien organitzat els companys de la Bisbal, no sense abans despedir-nos de part dels bastoners que tornaven a casa amb un "aneu amb molt de compte" (sembla que no ens van fer gaire cas, i que van emportar-se un bon ensurt tornant, la propera vegada feu-nos més cas!). Primer van fer la presentació del llibre "Més d'una dècada revolucionant el Barri" que presentaven els companys de l'Assemblea de Barri de Sants, amb una interessantíssima taula rodona sobre els moviments socials i la relació entre ells i diversos sectors de la societat, i sobretot de la relació entre els propis moviments socials. Els amics (a més de companys) de Sants ens van regalar als bastoners i als col.lectius organitzadors una ampolla de vi ecològic etiquetat amb el cartell de l'acte, on un estel roig i un negre es donen la mà. Després vam poder gaudir d'un magnífic sopar de tapes, sopa de ceba, paella i postres a l'ateneu llibertari. Com teníem pressa, ja que ens esperaven a Ribes, no vam poder abraçar el cuiner, però quan tornem a l'Empordà (que hi tornarem!) la primera cosa que farem serà abraçar-lo!

Eren quasi les 12 quan ens vam despedim, ens vam abraçar i vàrem prometre'ns que hi hauria una propera, això no quedaria així!!!...i cap al Garraf!. Com descriure l'ambient que hi havia al Ger de Ribes? Només dir-vos que era festa major d'hivern, amb el què això representa pels ribetans i ribetanes, que el grup que hi havia tocant va tocar tots els clàssics revolucionaris i que l'alegria que hi havia allí dins era l'autèntic esperit de la festa d'un poble viu, i no la merda que organitzen les institucions oficials. Allí al Ger va ocórrer un succés que va acabar amb catàstrofe: vam trobar a dos bastoners de Lleida, amb la mala sort que dormien al mateix lloc que nosaltres, concretament amb el Cristian. Resulta que (no en sabem els motius) a la matinada, ben torrats s'estiren a dormir amb el Cristian (que és cert que busca novia) i mentre un l'abraçava dormit, l'altre li vomitava dins de les bambes. És el menage a trois més surrealista que hem vist mai. Resultat:1- el Cristian dormint al sofà amb el Teti i la Clara (tortículis 5 dies), 2- el Cristian amb espardenyes tot el diumenge per Valls (encostipat 2 setmanes), 3- el Cristian amb un trauma amb les terres de Ponent, només sentir el nom de Lleida ja tremola (5 anys de tractament amb psicoanalistes i astròlegs) Per tant exigim als Bastoners del Pla de l'Aigua (perdó, de la Boira) les següents compensacions: 1-dignificació de la figura del Cristian i assumir les despeses mèdiques derivades de l'actuació de dos dels seus membres, 2- que el Miki i el Llorenç pugin a Montserrat amb cigrons secs dins dels mitjons, que seran l'única peça de roba que portaran, 3-que tot això sigui filmat i penjat a la web de la Coordinadora Bastonera de Catalunya i al youtube... Ja direu alguna cosa.

Vista la nostra experiència fugim per potes a Valls, on un membre de Cop de Garrot s'ha infiltrat dins l'acte institucional de la calçotada, objectiu: penjar una bandera palestina com a suport a les víctimes d'un genocidi tolerat per gairebé tots els països d'aquest podrit i sanguinari món governat pel capitalisme. Ja de pas dir que va aconseguir menjar 110 calçots i va quedar penúltim al concurs, ara si el concurs hagués estat de porrons de vi hauria quedat dels tres primers. Visita al Casal independentista la Turba, on el mestre Cantimplora ens obsequià amb la seva gran prosa i cap a casa que ens ho mereixíem, no us sembla?

PD: Us animem a tothom a participar de la manifestació que es farà el dia 7 dissabte a Berga en contra de la directriu de la U.E que preten regular l'ús de material pirotècnic en les nostres festes populars, i que començarà a les 18:30 al Psg de la Indústria! En acabat Cop de Garrot ens anem al sempre estimat Ripollés(Campdevànol) a actuar, esteu tots i totes convidats!

Salut i Cop de Garrot al parlament europeu!